L’ajuntament d’Alacant recuperarà la Fàbrica de Tabacs amb 460.000 euros

0
50

L’Ajuntament d’Alacant té previst adjudicar en Junta de Govern dimarts que ve el contracte de les obres compreses en el projecte de “Demolicions tendents a la recuperació tipològica de les edificacions de l’antiga Fàbrica de Tabacs, situada al carrer Sevilla, núm.2”, a través de les regidories d’Urbanisme, que dirigeix el regidor Adrián Santos, i de Coordinació de Projectes i Oficina de Captació de Fons Europeus, a càrrec de l’edil Antonio Peral i que té com a missió implementar les operacions de l’Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible Integrat (*EDUSI) Àrea Les Cigarreras. L’actuació contempla quatre fases per a recuperar el claustre original, el pati interior, la façana sud i la nau de ganivets metàl·lics del segle XIX amb l’enderrocament d’edificacions adherides de baixa qualitat a l’edifici primitiu.

En la sessió de la Junta de Govern del pròxim dimarts 9 de juliol està prevista l’adjudicació, a favor de la Unió Temporal d’Empreses (UTE) formada per les mercantils Eneas Servicios Integrales, S.A., i Sánchez y Lago, S.L., denominada abreujadament “UTE Cigarreras” per 457.221 euros.

El termini d’execució designat és de tres mesos, per a escometre el procés de rehabilitació per fases inclòs en el projecte. Com es recorda, aquesta actuació que forma part de l’Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible (*EDUSI) Alacant – Àrea Les *Cigarreras, cofinançada per la Comissió Europea amb càrrec al Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), en un 50%, dins de l’Eix Urbà del Programa Operatiu de de Creixement Sostenible, per a la programació 2014-2020. “Una manera de fer Europa”.

Recuperació en quatre fases
En aqueix sentit, la fase 1 comprén la zona 01 del claustre 01 i la zona 02: pati corredor. L’objectiu és la recuperació de la forma original del claustre existent, com ja es va fer durant al rehabilitació anterior del claustre simètric, dels arcs del mateix i del pati corredor central.

Així mateix, la fase 2, referent al pati interior, té per objectiu l’alliberament de l’espai central, mesura que permetrà recuperar la forma original del mateix i millorarà la il·luminació i la ventilació dels espais adjacents.

D’aquesta forma, la fase 3, no obstant això, comprén tres zones d’actuació en la zona exterior sud. Aquesta operació consisteix en la demolició de les edificacions adherides al llarg del temps a la façana sud original, perquè són de baixa qualitat constructiva i tenen poc interés arquitectònic. També es *acometará en aquesta fase la recuperació de la façana sud original.

Finalment, la fase 4 se centra en la millora de la zona aquest, planta primera. La fi és alliberar l’espai adjacent a la nau de ganivets metàl·lics del segle XIX per a permetre tant una millor il·luminació i ventilació com la recuperació de la volumetria original.

Un conjunt arquitectònic industrial únic
L’actual complex edificat de la Tabacalera conforma un conjunt arquitectònic fonamental dins del patrimoni urbà de la ciutat d’Alacant. El nucli original de la Fàbrica de Tabacs va ser construït entre 1741 i 1752, com a Casa de Misericòrdia i residència a la ciutat d’Alacant del bisbe d’Oriola.

En aquest sentit, el complex urbà mesclava finalitats assistencials, hospitalaris i carceraris entorn dels diferents patis que vertebraven les diferents activitats. En el centre, separant dos patis, es trobava també una església, hui inexistent, que va ser construïda en 1745.

En 1798 la Casa de Misericòrdia va passar a ser propietat de l’Estat, que mitjançant una Reial orde la va destinar a ser la Fàbrica de Tabacs. En 1828 es va adequar l’edifici per a aquest nou ús i el va ampliar. Després de l’incendi de 1844, l’espai va patir diferents transformacions industrials al llarg del temps.

En 1951 van acabar les negociacions després de les quals es van cedir les propietats eclesiàstiques de la finca a la fàbrica, per la qual cosa van desaparéixer tant la nau central de l’antiga església, la cúpula i la torre del rellotge.

En l’actualitat, aquest conjunt d’arquitectura industrial permet conéixer l’evolució d’aquest tipus de construccions a Alacant. A més, la fàbrica va tindre una gran influència en el desenvolupament dels barris pròxims, com Carolina, Sant Antón o Sant Ferran i dels poble de l’Horta d’Alacant.

D’aquesta forma, al valor monumental se suma el simbòlic de la memòria del treball a la comarca, atés que la fàbrica es va convertir en un gran motor de creixement urbà des de mitjan segle XIX.

En aqueix sentit, la conservació d’aquest complex suposa la conservació de la identitat de tota la ciutat a través d’aquesta edificació, que en l’actualitat és titularitat de l’Ajuntament i consta com a bé immoble de rellevància local, amb grau de protecció integral.

Les successives actuacions de millora, integrades en l’Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible Integrat (*EDUSI) *alicante Àrea Les *Cigarreras busquen retornar al complex una imatge més concorde al seu ús inicial i al mateix temps poder adaptar les instal·lacions a noves utilitats per a la ciutadania.